El darrer Anuari Econòmic Comarcal de Catalunya apunta a un incipient canvi de model productiu perquè alguns àmbits del sector serveis (turisme, transport, comerç i serveis recreatius) estaven en uns nivells d’expansió insostenible. Per contra, alguns serveis privats avancen amb força i tenen camp per recórrer, mentre que la indústria manufacturera creix més que els serveis. És només una anècdota, o un moviment de fons que es consolidarà en els propers anys? El temps, les apostes que faci el sector privat i el públic, i el context global seran determinants per veure cap on anem.
Quan un es dedica a la informació econòmica, és important trobar referents propers que ajudin a posar en context les dades i informacions que ens arriben i que tenim la responsabilitat d’interpretar i traslladar al gran públic. En els meus inicis en aquest àmbit, ja fa més de vint anys, recordo amb gratitud converses amb economistes com Modest Fluvià, Edward Hugh, o Josep Oliver (ànima de l’Anuari Econòmic Comarcal). Tots ells eren molt cauts a l’hora de parlar dels sectors que marcarien el futur de l’economia. Si que tenien clara la importància del coneixement i el capital humà com a factor clau de competitivitat. No es tracta de fer les coses més barates precaritzant el mercat laboral, sinó per fer-ho millor gràcies a inversions en innovació, noves tecnologies, aportant valor afegit.
Es evident, que en les darreres dècades l’economia gironina s’ha transformat. Alguns sectors, abans importants, s’han aprimat, i d’altres han emergit. La indústria agroalimentària s’ha convertit en un pilar, el sector turístic s’ha modernitzat, la tradició fabril ha evolucionat i sobresurten es mantenen algunes indústries innovadores, i Girona i el conjunt de Catalunya tenen l’oportunitat d’esdevenir un pol logístic del sud d’Europa.
No obstant això, en plena societat digital, hi ha importants incerteses. Un símptoma d’això és que persisteix un model de treball barat intensiu en lloc d’un de coneixement intensiu. Segons Eurostat, els salaris a Catalunya i Espanya segueixen per sota la mitjana de la zona euro. De fet, la bretxa salaria s’ha duplicat des de la crisi de 2008, fet que l’organisme d’estadística europeu atribueix a l’elevada taxa d’atur, el deute i la baixa productivitat.
Informes del mercat de laboral ens mostren que entre les feines més demandes hi continuen havent perfils com els preparadors de comandes comercials, els peons d’indústria i agricultura, i cambrers per a bars i restaurants. De veritat això reflecteix un canvi de model productiu?
Oriol Puig | PERIODISTA
