L’altre dia vaig anar a escalar a un rocòdrom amb el meu fill petit. Ell ha començat recentment i volia compartir amb mi la seva afició, de manera que va animar-me a acompanyar-lo i va donar-me instruccions durant una hora i mitja sobre com fer-ho millor. Recordo que una cosa que va destacar de l’escalada era que la gent s’ajudava. I era cert. Vaig veure altres persones animant-lo a ell, i guiant-me a mi.
Paral·lelament, el meu fill gran fa un any que juga a golf. Ningú a casa hi juga, però quan ell va voler-ho provar, i tenint un club a prop, no vam dubtar a apuntar-lo a classes i mostrar-hi interès. Ara hi juga i en gaudeix tant que, pel meu aniversari, em va regalar un val per a dues classes amb ell.
Per últim, la setmana passada em van demanar d’escriure un nou llibre sobre creixement empresarial arran d’un butlletí que vaig enviar fa uns mesos, i que va tenir molt bona resposta. Ràpidament, i abans de reunir-me amb l’editorial, vaig preparar una taula de continguts, amb la premissa del llibre i els seus capítols. No només això, sinó que vaig compartir aquest contingut en els fòrums d’una comunitat internacional de consultors a la qual pertanyo de fa molts anys, per a demanar-ne l’opinió i compartir l’alegria de tenir un nou projecte com aquest entre mans. Un client em va dir ahir si no em feia por que algú de la comunitat (que no conegués) fes servir el meu contingut com a propi. No se m’havia passat pel cap, com no m’ha amoïnat mai compartir setmanalment el meu coneixement empresarial a través d’El Proactivista que estàs llegint. Sempre he pensat que compartir era part del joc i que, si més no, a qui copia sempre li cal algú al davant creant.
Compartir és estimar, que diu la dita. I jo estimo el que faig.
Per això, encara em sorprèn veure empresaris que fan tants esforços per a no compartir allò que fan i com ho fan, per por que clients i competidors ho facin servir en contra seva. Des del comptable que amaga les eines que li permeten automatitzar la comptabilitat dels seus clients per por que li demanin una reducció dels preus, fins a l’industrial que no explica com aconsegueix persones qualificades per a la seva empresa per por que la competència faci el mateix. El comptable perd l’oportunitat d’afegir més valor al client mostrant què més podria fer amb aquest tipus d’eines, i l’industrial perd l’oportunitat d’ampliar l’oferta de persones qualificades a la seva àrea gràcies a un augment de la demanda.
Un altre exemple. Quan vaig crear els esmorzars del Fòrum Creix®, ja fa més d’11 anys, vaig tenir clar que havien de ser una comunitat on els empresaris se sentissin còmodes per a compartir encerts, però també problemes. Un d’ells, fa uns anys, va resumir-ho dient que li anava bé veure que no era l’únic que afrontava certs reptes, ja fossin de cobrament o de successió familiar. I per això segueixo fent-los, i per això són privats. Compartir és un exercici de confiança, i jo m’encarrego de dirigir aquest espai de confiança on tothom pugui dir la seva sense por, mentre els animo a que creïn una comunitat al seu entorn i hi comparteixin tot allò que afegeixi valor.
Per exemple, demana’t quina va ser la darrera vegada que:
• vas convidar als clients a visitar la vostra nau i explicar-los com treballeu;
• vas anar a dinar amb altres empresaris del teu sector per a compartir bones pràctiques; o
• vas ensenyar a l’equip els números de l’empresa.
Sí, tots ells poden fer servir allò que comparteixis en contra teva, però, i tot allò que et perds per no compartir-ho? Un client que aporta idees al teu sistema productiu o al teu producte, un competidor que pot ajudar-te en una punta de capacitat, o un treballador que accepta un canvi de funcions en un moment crític, per exemple.
La meva recomanació d’avui és simple: si vols créixer, comparteix allò que fas amb clients, proveïdors, col·laboradors i, perquè no, competidors.
