Dos informes sobre l’impacte del canvi climàtic en el mercat turístic, un del Banc d’Espanya i l’altre de CaixaBank
Research, conclouen que l’increment de les temperatures mitjanes ha tingut, fins ara, un impacte fonamentalment positiu. I és que tot i un cert estancament en les zones de turisme de platge a l’estiu, s’ha produït una dispersió de l’arribada de visitants al llarg de tot l’any. Un fenomen que no es deu només a circumstàncies relacionades amb el clima: el poder de copmra de la població jubilada, l’increment del nombre d’adults sense fills que condicionin les dates de vacances al calendari escolar i fins i tot el teletreball estan convergint perquè s’aconsegueixi, a través d’unes vies més aviat inesperades fins fa poc, un dels objectius que sempre s’havia marcat el sector turístic per a garantir la seva viabilitat futura: la desestacionalització, el final de la dependència exclusiva del model de sol i platja.
Gran part de l’increment d’afluència de turistes que està portant el sector a xifres rècord, es deu als increments
en mesos de tardor, primavera o hivern. Aquesta modificació de les pautes del sector arriba just en un moment en què aquests pics de visitants han fet que postulats sobre la necessitat de posar límits comencin a ser assumits des d’instàncies que no tenen res de turismofòbiques: des del lobby del sector, Exceltur, fins a instàncies polítiques locals. Ajuntaments tan allunyats políticament com el de Palma (PP) o Barcelona (PSC)
ha presentat mesures per frenar el turimse de masses.
A la capital catalna actuaran els anomenats Espais de Gran Afluència. La justificació és simple: a partir de cert
grau de saturació, a més de castigar als veïns (com es fa patent en les creixents mostres de rebuig social) tampoc s’ofereix una experiència satisfactòria al visitant.
La desestacionalització i la redistribució geogràfica seran tendències que ajudaran a fer compatible aquesta necessitat de contenir el desbordament en determinats llocs i moments amb la de mantenir el turisme com a
generador de riquesa. I d’una oferta d’ocupació sovint no qualificada però que sovint no troba sortida en cap
dels sectors econòmics que haurien d’oferir alternatives de valor afegit.
Per a un altre article deixem fenòmens com l’impacte d’aquest turisme en el mercat residencial i en l’oferta
comercial dels centres urbans. Hi ha un consens creixent sobre el problema que suposa, però, de moment, no n’hi ha sobre les possibles solucions.
Oriol Puig | PERIODISTA
