L’aplicació de missatgeria de WhatsApp és, actualment, una de les més populars en el mercat, i segurament la primera opció a la qual recorrem en el nostre dia a dia per comunicar-nos amb amics i familiars. Això no obstant, quan ens situem en l’àmbit laboral, l’ús de WhatsApp produeix nombrosos dubtes: és vàlida la comunicació entre treballador i empresari per aquest mitjà o és preferible fer ús de canals alternatius?
Els àmbits jurisdiccionals i doctrinals no ofereixen una resposta unànime a aquesta pregunta, si bé les línies jurisprudencials del Tribunal Suprem, l’Audiència Nacional i el recent criteri adoptat per l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) tenen unes notes essencials en comú:
- Les dades de contacte del treballador han de ser facilitades de manera voluntària pel propi treballador, sense que, en cap cas, pugui incloure’s cap clàusula en el contracte en aquest sentit.
- Les comunicacions s’han de circumscriure exclusivament a la relació laboral.
- Les comunicacions no han de ser accessibles per part de terceres persones alienes a l’activitat laboral.
- L’empresari ha de respectar el dret a la desconnexió digital del treballador, de manera que les comunicacions no haurien de produir-se fora de l’horari laboral.
I, pel cas que la feina que duu a terme el treballador resulti imprescindible comunicar amb ell quan es troba fora del centre de treball o de l’horari laboral, és aconsellable que l’empresa posi a la seva disposició els mitjans necessaris per fer-ho, tals com telèfon d’empresa, correu electrònic d’empresa, etc. per tal de facilitar aquesta comunicació.
Luis Moreno Prat | PRAT SÀBAT ADVOCATS
