Clam empresarial per portar la Ryder Cup a Caldes de Malavella
La candidatura Costa Brava-Barcelona per portar la celebració de la Ryder Cup del 2031 al camp del PGA a Caldes de Malavella segueix en l’aire. L’aposta catalana per a acollir una de les competicions més prestigioses del món del golf -enfronta als equips d’Europa i els Estats Units cada dos anys- està pendent del suport I compromís de la Generalitat de Catalunya. «Seria imperdonable i d’una greu irresponsabilitat per part del Govern que la Ryder es traslladés a Madrid o a un altre indret quan la prioritat de l’organització és que es faci al nostre país», va dir el president de la patronal Foment del Treball en representació d’una vintena d’entitats Durant la celebració d’un acte sota el lema «Salvem la Ryder«.
Segons els seus impulsors, la cita tindrà un impacte de 1.300 milions d’euros i portarà fins a Catalunya uns 270.000 visitants d’alt poder adquisitiu. L’esdeveniment, considerat un dels majors esdeveniments esportius del món, per darrere del Mundial de Futbol, els Jocs Olímpics o la Copa Amèrica de Vela, també generaria un impacte publicitari per les comarques gironines en 180 països.
Per fer possible el projecte cal una inversió de 140 o 150 milions d’euros en deu anys. Ara per ara, preveuen que el govern de l’Estat en posi 50, el sector privat 30 i els ajuntaments i el govern català entre 40 i 50 més. El gran escull és el projecte d’ampliació del complex PGA de Cales, al qual s’oposa la Generalitat.
Per què es disparen les baixes laborals a Girona?
El nombre de baixes laborals se situa en xifres històriques segons dades publicades per la Seguretat Social. De fet, a la província de Girona, l’any passat se’n van tramitar 40.575 l’any 2022, un 28% més que el 2021. Aquest increment podria ser causat pel creixement de l’ocupació, però la realitat és que la taxa d’incidència de les baixes no para de créixer: l’any passat es van tramitar 45,44 baixes mensuals de mitjana per cada 1.000 treballadors assalariats. Es tracta d’una tercera part més que el 2021, quan se’n van tramitar 34,78 de mitjana. El 2020 en van ser 32,63 i el 2019, 34,61.
Mentre les patronals expressen la seva preocupació per l’increment de la taxa d’absentisme, els experts coincideixen a assenyalar una conjunció de factors com les causes que han provocat aquest increment. Un dels que més es repeteixen és l’augment dels problemes de salut mental, derivats de l’estrès laboral. També coincideixen a apuntar que la saturació que viu la sanitat pública i, especialment, les llistes d’espera que registren moltes proves diagnòstiques, contribueixen al fet que hi hagi més treballadors que es vegin obligats a agafar la baixa mentre esperen i que aquestes es prolonguin durant més temps. A tot això cal sumar, el progressiu envelliment de la població activa i la prolongació de la vida laboral.
Dades pessimistes a l’aeroport de Girona
L’aeroport de Girona està a la cua de la recuperació aeroportuària a tot Espanya. Mentre la majoria de les instal·lacions ja freguen les dades prepandèmia, i alguns aeroports regionals molt dependents del turisme estan batent rècords històrics, l’aeròdrom de Vilobí d’Onyar va tancar el primer trimestre de l’any amb prop d’un 60% menys de passatgers els que hi van passar els primers tres mesos de 2019. La Setmana Santa, inici oficial de la temporada turística, tampoc va ser positiva: hi va haver 193 operacions, menys de la meitat de les que hi havia en la festivitat del 2019. L’any abans de la pandèmia es van fer 437 aterratges i enlairaments durant els deu dies de Setmana Santa. A més, les dades d’aquest 2023 també són inferiors a les de l’any passat, quan se’n van registrar 288.
De cara a l’estiu, les previsions són una mica millor: hi haurà vols a 38 destinacions, el mateix nombre que l’any passat, i es preveu que el trànsit anual de passatgers pugui créixer per sobre el 10%, això sí, encara lluny de les dades de 2019. Una de les esperances del gestor aeroportuari és que hi hagi alguna aerolínia que aposti per fer vols a destins espanyols com Madrid i Sevilla, ja que Girona és l’únic aeroport espanyol on tots els vols són internacionals.
Malgrat que el pessimisme de les dades actuals, les administracions estan convençudes del potencial de l’aeroport de Girona. La seva proximitat amb Barcelona, amb un aeroport que aviat tornarà a estar al límit de la seva capacitat i sense acord per ampliar-lo, i la futura estació d’alta velocitat que Adif projecta a Vilobí, poden donar una nova vida a les instal·lacions. Caldrà veure si són arguments suficients per convèncer les companyies aèries de volar a Girona.
El director de l’aeroport, Vicent Pallarés, també reclama que els gironins l’utilitzin més. Segons un estudi encarregat per la Taula Gironina del Turisme i elaborat per la UdG, destacava que és un aeroport molt utilitzat pels turistes i visitants, però molt infrautilitzat pel públic local. Vicent Pallarés ha recordat que hi ha «una àmplia oferta de rutes» i atribueix aquestes xifres a «la decisió final de l’usuari», però no per una manca d’oferta de vols.
Malgrat tot, considera que per «trencar la dinàmica» es podrien programar noves rutes, ja que les que hi ha actualment «són històriques» i no atrauen el públic local. En aquest sentit, el director de l’aeroport ha recordat que aquest any hi ha una oportunitat per obrir noves destinacions, ja que Aena ha aprovat un incentiu per aeroports de menys de tres milions de passatgers anuals (on es pot adherir el de Girona) en què es bonifica el 100% de la taxa que la companyia paga per passatger per cada destinació nova o si s’amplia l’oferta de seients d’una ruta ja existent.
