Cinc claus de l’economia gironina per al 2024
L’economia gironina ha mantingut en els últims mesos una bona dinàmica, si bé amb un creixement inferior al de finals de 2022 i principis de 2023. El 2024 s’inicia amb moltes incerteses, que afecten la confiança d’empresaris i consumidors. Aquestes són algunes de les claus que marcaran l’economia els propers mesos.
INFLACIÓ
La inflació va ser la gran protagonista dels anys 2022 i 2023. En els últims mesos, s’ha anat moderant. Amb tot l’IPC es manté per sobre el 3% i la cistella de productes bàsics -la que més afecta les rendes més baixes- es manté amb pujades anuals d’entre el 7% i el 10%. Tots els experts pronostiquen una lleugera caiguda de la taxa interanual en els propers mesos sempre i quan el context geopolític no provoqui tensions inflacionaistes a nivell global.
PIB
Tot i la inflació, l’economia gironina i catalana va continuar creixent el 2023, en el qual es va recuperar definitivament el nivell previ a una pandèmia que va castigar amb molta força l’economia gironina, especialment el sector serveis.
Enguany, es preveu un creixement molt més moderat, entre l’1,5% i el 2%, en línia amb el que la majoria de serveis d’estudis pronostiquen per al conjunt de Catalunya i Espanya. A demanda interna seguirà fent de motor de l’economia sumat a l’execució de gran part dels projectes finançats amb fons europeus. Un dels èxits dels darrers mesos ha estat la genaració d’ocupació: mai hi ha hagut a les comarques gironines tanta gent treballant. Tot i això, la taxa d’atur es manté estable a l’entorn del 10% pel fet de ser una província que segueix atraient població. Un dels grans reptes de 2024 serà mantenir les bones xifres del mercat de treball.
TURISME
El 2023 va ser l’any de la recuperació definitiva del turisme internacional perdut durant la pandèmia i s’ha consolidat el de proximitat. La temporada d’estiu va ser similar a la històrica de 2019, però s’ha millorat força l’ocupació fora de la temporada alta. L’interés de grans fons d’inversió per a empreses del sector a Girona mostra el potencial del turisme gironí, però algunes operacions també han evidenciat que moltes empreses presenten una situació financera molt fràgil derivada encara de l’impacte de la crisi de la Covid. Per al 2024, totes les associacions empresarials del sector a Girona es mostren optimistes.
EXPORTACIONS RÈCORD
A l’espera de les xifres definitives de tancament de 2023, les vendes de les empreses gironines a l’exterior tornaran a situar-se en un rècord històric. No obstant això, el creixement exportador es va moderar força al llarg de 2023, en part per l’alentiment de l’economia dels principals mercats de destí dels productes gironins. En els darrers mesos, el sector químic-farmacèutic ha estat el que ha mostrat millor dinamisme, prenent el relleu del carni que, tot i continuar essent el que més volum exporta, ha notat la caiguda en micat el mercat xinès. Caldrà veure si les companyies gironines són prou competitives per mantenir aquestes taxes de creixement en un context d’elevada incertesa amb el que comença aquest any.
CONSTRUCCIÓ I IMMOBILIARI
El 2023 va seguir la mateixa tendència del 2022 pel que fa a la compravenda d’habitatges, amb xifres pròpies dels anys previs al boom immobiliari. No obstant, en els últimes mesos, la pujada dels tipus d’interès ha encarit el cost del finançament, amb el que s’han aturat moltes operacions. També s’ha notat una frenada important de la licitació d’obra pública i els promotors continuen denunciant que no hi ha sòl disponible en els municipis amb més demanda d’habitatge. Dos problemes que no sembla que tinguin solució a curt termini. Altres incerteses que té el sector són el preu del cost dels materials, la dificultat per trobar mà d’obra i un context jurídic-legal poc favorable.
Tres comarques gironines se situen entre les més emprenedores de Catalunya
El tercer informe de l’Observatori de l’Emprenedoria publicat el desembre passat- constata que hi ha quatre comarques gironines que es troben entre les deu més emprenedores de Catalunya durant el 2022. Es tracta de la Cerdanya, l’Alt i el Baix Empordà i el Gironès. El rànquing relaciona les societats mercantils constituïdes a cada comarca amb la seva població i, d’aquesta manera, es pot establir una dada comparativa entre elles. A més, les comarques gironines són les demarcació catalana amb un creixement més elevat després de la pandèmia. En concret, han experimentat un augment del 46,8% amb 542 noves societats mercantils que s’han constituït entre el 2021 i el 2022.
Per posicions, la Cerdanya ocupa el tercer lloc, amb 24,2 societats per cada 10.000 habitants en edat laboral (dels 18 als 64 anys). La segueix l’Alt Empordà, amb 21,9 societats; el Gironès, en el novè lloc amb 17,7, i el Baix Empordà, el desè amb 16,6. Aquest rànquing comarcal l’encapçala el Barcelonès, amb 28,5 societats per cada 10.000 habitants en edat de treballar. La mitjana catalana és de 18,7. L’estudi també analitza el perfil sociodemogràfic dels emprenedors: són persones d’entre 41 i 43 anys, amb estudis superiors –el 76 % han cursat un grau o un postgrau– i que inicia un negoci com a alternativa a la manca de feina. De fet, en un 42% dels casos és per aquest motiu.
Després de presentar les dades, el vicepresident primer i diputat de Promoció i Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació de Girona, Pau Presas, va afirmar que les xifres «evidencien la recuperació i la fortalesa del teixit empresarial gironí» i que ajuden a «obtenir una informació de qualitat, molt valuosa, que contribuirà a enfortir, millorar i donar més visibilitat al nostre sistema emprenedor».
Ampli acord per potenciar la formació professional a Girona
Són molts els estudis que apunten que al nostre país hi ha un problema de sobrequalificació: hi ha un percentatge de titulats universitaris per sobre el que demanda el mercat laboral, que necessita molts més tècnics. Dotar de recursos i prestigiar la formació professional és un dels reptes de l’administració pública. A finals de 2023, Generalitat i agents socials van signar un acord inèdit per impulsar la Formació Professional les comarques gironines. Es tracta del resultat de mesos de treball conjunt per aconseguir que la demarcació tingui una oferta formativa de qualitat i que s’adapti a les necessitats de les empreses gironines, al mateix temps que formi els treballadors en base als reptes de futur que hi haurà.
El document es fixa en cinc eixos estratègics a partir dels quals desenvolupar l’acord. El primer d’ells és millorar els estudis de salut i atenció a les persones. La delegada del Govern a Girona, Laia Cañigueral, ha recordat que el nou campus de Salut que es construirà entre Salt i Girona suposarà una gran oportunitat laboral per a moltes empreses del sector. A més, Cañigueral ha recordat que hi ha un envelliment de la població i això significa que caldrà personal per cuidar la gent gran.
Per altra banda, l’acord preveu treballar en l’oferta formativa enfocada al sector industrial. També preveu actuar en el sector turístic, un dels motors econòmics més importants de la demarcació. La intenció és promoure formació que incorpori la mirada de la transició cap a un model de turisme sostenible. El document també fixa la necessitat de crear «centres de formació integral» en què la gent pugui obtenir certificats professionals i altres titulacions. La idea és que tota la població gironina tingui un centre de referència i que permeti als interessats estudiar cicles però també enfocar l’oferta a la població activa.
