Girona té potencial per acollir prop de 40 plantes de biometà
Les comarques gironines tenen potencial per acollir 38 plantes de biometà, aprofitant principalment els residus generats per la seva indústria ramadera. És una de les conclusions de l’informe «Estudi de la capacitat de producció de biometà a Espanya», elaborat per l’Associació Espanyola del Gas, Sedigas, en col·laboració amb PwC i la consultora especialitzada Biovic, que constata la gran capacitat de Catalunya per a generar residus susceptibles de ser valorats per a la producció de biometà. Segons l’estudi, en el conjunt de Catalunya hi ha potencial per crear prop de 250 plantes, la posada en marca de les quals suposaria una inversió de 3.616 milions d’euros.
En la mateixa línia, la Comissió d’Energia del Col·legi d’Enginyers de Catalunya constata que «Catalunya té prou capacitat de proveir-se de biometà propi i de crear una economia circular al voltant de les plantes de producció».
En la presentació de l’informe “Condicions de la xarxa de distribució de gas per fer possible la transició energètica”, els enginyers recorden l’important pes de la ramaderia i que la tecnologia per l’aprofitament dels residus d’aquesta indústria està madura. I constaten: “Catalunya ha esdevingut líder el 2023 en la indústria del biometà, amb el 50% de les plantes que injecten a les xarxes de gas natural ubicades en el territori”. El biometà és un vector energètic renovable que prové del biogàs i que aporta altres beneficis a més de la reducció d’emissions netes. Lluís Pinós, president de la Comissió d’Energia d’Enginyers Industrials de Catalunya, apunta que la seva producció “contribueix a la gestió sostenible de les activitats on es genera la matèria primera i ofereix una solució integral als residus que es produeixen per acabar sent un recurs per a la producció d’energia i la lluita contra el canvi climàtic”.
Els enginyers catalans avalen que “les xarxes de distribució de gas actuals, amb 180 anys d’història, s’han anat adaptant a les necessitats de cada moment i són vàlides per distribuir els gasos renovables del futur com el biometà o la seva barreja amb determinats percentatges d’hidrogen verd». En aquest sentit, la Comissió d’Energia explica que dels 18.995 km de la xarxa gasista a Catalunya, que donen servei a un total de 441 municipis i a quasi 6 milions d’habitants, el 95% de les xarxes de distribució està construït en Polietilè (PE) i el 100% de les xarxes de transport en acer, materials compatibles amb el biometà.
Per tant, segons l’informe d’Enginyers Industrials de Catalunya, “la xarxa de distribució gasista de Catalunya no requerirà grans inversions per adaptar-se al biometà i només seran necessàries noves inversions principalment per connectar les plantes de producció, els reverse-flow (compressió necessària per injectar el biometà a la xarxa) i els emmagatzematges”. Un fet que, com indica Lluís Pinós, “ajudarà i permetrà assolir els objectius mediambientals de la transició energètica, garantint la seguretat de subministrament i l’eficiència econòmica”. El document del Col·legi d’Enginyers també assenyala que la introducció dels gasos renovables suposarà “una evolució de la cadena de valor” de les xarxes de distribució, passant d’una tipologia lineal de l’entrada al sistema gasista (del gasoducte internacional o planta de regasificació) a una altra en la que s’hauran de gestionar xarxes de multientrades i sortides i de serveis de descarbonització i de gestió energètica cap als clients finals. Enginyers Industrials de Catalunya adverteixen que caldrà “donar cabuda als nous actors (els productors de biogàs i de biometà), incloure en el sistema gasista els nous actius i definir la seva retribució o titularitat (plantes de producció, línies de connexió, punts d’emmagatzematge i punts d’injecció) i definir les funcions del Gestor Tècnic del Sistema”.
La gran indústria gironina redueix les emissions
de gasos d’efecte hivernacle
Tot i que la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle cau a ritme inferior al que demanden
els experts per tal de pal·liar els efectes del canvi climàtic, a les comarques gironines, les grans empreses estan fent els deures. Així ho constaten les dades del Ministeri per a la Transició Ecològica, que cada any ha de presentar un inventari a la Comissió Europea de cara a demostrar el compliment dels objectius de l’anomenada agenda verda europea.
Segons aquest document, les emissions de CO2 de les grans empreses gironines van caure un 20%
l’any 2023. L’estadística europea recull totes les companyies afectades pels drets d’emissió, vuit de
les quals tenen seu a la província de Girona. Aquestes empreses, en conjunt, van alliberar a l’atmosfera 264.392 tones de diòxid de carboni. Suposen només el 2,4% de les emissions de CO2 de tot Catalunya.
L’empresa amb més emissions és Cogeneración Sant Joan, que opera la planta de cogeneració de Torraspapel a Sant Joan les Fonts, que durant el 2022 va emetre 64.245 tones de CO2. En aquest
cas, la reducció respecte al 2022 va arribar gairebé a un 9%. Tot i això, se li han de sumar també les emissions de la mateixa fàbrica Torraspapel SA, que van sumar 3.141 tones més (un 93% menys que l’any anterior).
La suma global de la paperera de Sant Joan les Fonts, doncs, va sumar més de 67.000 tones de CO2 durant el 2023. A continuació, trobem la planta productiva de Cales de Llierca SA, situada a Argelaguer dedicada a la fabricació de calç i de carbonat càlcic precipitat. Aquesta activitat va emetre 62.293 tones de CO2, un 6,3% menys que l’any anterior. A continuació se situa la fàbrica de cafè de Nestlé a Girona, amb 58.986 tones de CO2, que l’any passat va reduir les emissions un 40,9%.
Girona ja ha rebut 360 milions d’euros dels Next Generation
L’impacte dels fons Next Generation, provinents de la Unió Europea, a les comarques gironines
puja un total de 360 milions d’euros a 30 d’abril del 2024. En concret, aquests recursos s’han adjudicat a 1.604 empreses (el 97% de les quals són pimes), 115 corporacions locals, 6.576 particulars, 114 entitats sense ànim de lucre, 33 centres de recerca i/o formació i 12 entitats del sector públic de la vegueria.
En total, 8.455 beneficiaris de les comarques gironines s’han adjudicat recursos procedents de convocatòries, licitacions o concessions directes, tant de la Generalitat com de l’Estat.
El 36% de l’import captat per les entitats i particulars de Girona s’ha assignat a empreses (130,2 milions) i el 40% (143,4 milions) a corporacions locals.
Aquests últims fons destinats als ens locals revertiran a la societat en forma de licitacions per contractar serveis i executar projectes d’interès comunitari.
Per tant, no només serviran per millorar les infraestructures i els serveis públics locals, sinó també per estimular l’activitat econòmica dels municipis de la vegueria. El 7% s’ha adjudicat a centres de recerca i/o formació (26,5 milions), les entitats sense ànim de lucre han absorbit un altre 7% (23,2 milions) i els particulars, amb un total de 33,3 milions, s’emporten el 9% dels recursos compromesos a la vegueria.
Entre les empreses beneficiàries de fons Next Generation a les comarques gironines destaquen Splinter Energia i Sarval Bio-Indústries, que han captat 4,2 i 3,4 milions, respectivament, per instal·lar calderes de biomassa; Noel Alimentària (3,1 milions per a la millora de la competitivitat i la transformació sostenible del sector carni); LC Paper 1881 (2,1 milions per reduir el consum de matèries primeres verges); o Hipra Scientific, que s’ha adjudicat 2 milions per a la investigació d’una nova vacuna per a la malaltia respiratòria humana.
