Que la intel·ligència artificial no eclipsi el talent
És evident que la intel·ligència artificial transformarà el mercat laboral, però no podem deixar que eclipsi el talent humà. Després dels temors inicials que sempre tenim davant dels canvis estructurals, cada vegada és més clar que la IA crearà nous rols que requereixen habilitats especialitzades en IA, ciència de dades i capacitat d’interpretació dels resultats. Més que destrucció de llocs de treball, ens portarà a una reestructuració on caldrà, com sempre, reciclar-se. En aquests processos sempre hi ha persones que queden despenjades, però cal avançar-se als fets i preveure les possibles solucions. La creativitat i la intuïció humanes són insubstituïbles. Aprofitem la IA per tasques de càlcul i per processar dades a gran velocitat, però no pensem que ens podrà fer la feina d’innovar, basada en idees originals i disruptives. Això quedarà encara (i esperem que per molts anys) com un territori humà.
Les empreses i els sistemes educatius han d’adaptar-se ràpidament per preparar els treballadors del futur. És necessari un enfocament flexible que integri competències digitals i fomenti el desenvolupament de pensament crític, adaptabilitat i resolució de problemes. El lideratge del futur consistirà a gestionar l’equilibri entre persones i màquines. La seva tasca serà fomentar un entorn on el talent humà pugui aprofitar les capacitats de l’IA, però mantenint els valors humans al moll de l’os del sistema. El talent humà serà clau per assegurar que l’ús de la IA segueixi uns principis ètics irrenunciables. No menyspreem els riscos d’una IA descontrolada, sense un punt de vista humanista i social. Els treballadors han de veure l’automatització com una oportunitat per reorientar-se cap a tasques menys esforçades físicament, menys repetitives, més creatives i estratègiques. La capacitat de les empreses per atreure, retenir i formar professionals capaços de treballar amb la IA determinarà la seva supervivència en el mercat global.
Jaume Fàbrega i Vilà | PRESIDENT DE LA CAMBRA DE COMERÇ DE GIRONA
Els deures en matèria d’ocupació
Les pimes gironines són molt resilients, però tenen algunes necessitats que s’han d’escoltar. La fi de l’estiu també ha suposat començar un nou curs empresarial i una nova etapa política a Catalunya, que estic segur que marcarà el progrés del teixit empresarial i productiu els propers anys.
Una de les problemàtiques més importants del teixit empresarial gironí és la dificultat per trobar personal qualificat i adaptat a les necessitats reals del mercat de treball. I, davant d’aquest fet, em sorgeix una reflexió important: com podem tenir a Girona més de 29.000 persones a l’atur i que les empreses no trobin perfils per treballar?
Seguir sumant persones desocupades, malgrat que les empreses tenen vacants, imposa deures al nou Govern que s’han de fer amb urgència. I és que, si tenim persones a l’atur i vacants, el que també calen són mecanismes per activar les persones desocupades per tal que puguin cobrir, amb la major i millor celeritat possible, aquelles vacants que tenen les pimes de molts sectors d’activitat econòmica. També és important destinar més recursos a les polítiques actives d’ocupació, i no tants a les polítiques passives, amb l’objectiu de posar el focus en el foment de l’ocupació de les persones en situació d’atur.
Des de PIMEC Girona apostem sempre per la col·laboració publicoprivada i tots els agents implicats a l’hora de defensar i vetllar pels interessos de les pimes i les persones autònomes de la província. I, per això, vull fer referència als diferents projectes en els quals són els sectors empresarials els que han impulsat la creació de la seva pròpia escola com els ja consolidats de la Fundació Comas a Blanes, la Fundació dels Oficis a Figueres o el que engegarà Metall Girona a Fornells.
Si volem que Girona sigui un territori de progrés i benestar, hem de reduir la taxa d’atur de manera immediata i treballar perquè la dificultat per trobar personal qualificat sigui una problemàtica que a poc a poc deixi d’estar a l’ordre del dia de les pimes i les persones autònomes. Davant d’aquesta situació, no puc oblidar recordar que les pimes són el motor de l’economia real del nostre territori, en tant que el 99,3% de les empreses són pimes i registren gairebé el 80% de les persones ocupades per compte d’altri a Girona. Unes dades que són prou importants perquè el nou Govern faci els deures en matèria de reducció de l’atur i el foment de l’ocupació.
Pere Cornellà | PRESIDENT PIMEC GIRONA
La FOEG amb D de dona
El passat 10 d’octubre a l’auditori de la Sitja de Fornells, la FOEG va celebrar la seva trobada anual amb més de 200 assistents.
Un acte, que en cada edició, aborda un tema d’interès empresarial; com han estat la internacionalització, l’energia o l’RSC, va tenir un to més festiu i també més reivindicatiu; aquest any sota el títol de «la FOEG amb D de dona», vam voler posar en valor l’aportació de les dones a l’empresa gironina, en tots els sectors i des de la primera línia o l’anonimat.
L’acte es va iniciar amb una «sessió» de cinema a càrrec d’Albert Beorlegui, en la que vam tenir un tast de pel·lícules amb protagonistes femenines, fortes i emprenedores, que va acabar amb un missatge clar: «Els negocis estan molt bé, però el que és veritablement important a la vida és triomfar com a persones» i allò màgic és quan les empreses i les grans persones van de la mà.
Seguidament, vam passar de Hollywood al món real, perquè a Girona tenim les nostres pròpies estrelles, les protagonistes d’aquesta història fantàstica de dones a l’empresa gironina.
El reconeixement el van protagonitzar 30 dones dels diferents sectors i empreses de la FOEG, encara que com va destacar Laura Liarte, que va parlar en nom de totes elles: «Volem deixar clar que aquest homenatge no és per cadascuna d’elles personalment, sinó per totes les dones que han ajudat a fer créixer l’empresa gironina. Hauríem volgut que en fossin 300 o 3.000, però això no era possible» I que va destacar unes paraules de Katherine G. Johnson, física, científica i matemàtica de la NASA: «Jo només solucionava problemes que havien de ser resolts». Posant en relleu la gran capacitat de treball i la modèstia amb què tantes dones al capdavant d’empreses han fet coses realment extraordinàries La segona part de l’acte, va ser com cada any, per als reconeixements empresarials; una empresa de llarg recorregut i dos casos d’èxit.
L’empresa de llarg recorregut el va rebre Camps Motor amb l’Anna Fàbregas al capdavant, destacant que després de realitzar estudis de química i tenir feina de la seva carrera, ho va deixar tot per dirigir l’empresa familiar i salvar-ne la continuïtat.El primer cas d’èxit 2024 va ser per les germanes Verdaguer. Aquest any vam voler destacar un comerç, sí, un comerç local que s’ha transformat i adaptat per poder ser competitiu. I això és exemplar, perquè estarem d’acord que ho tenen difícil els comerciants i aquestes dues germanes d’Olot ens serveixen d’exemple per animar a molts d’altres.
Com a segon cas d’èxit, vam tenir un cas ben diferent. Cada any la Generalitat de Catalunya escull la millor empresa del país i en la darrera edició una de les quatre empreses finalistes era gironina.
No va quedar primera, però per nosaltres haver arribat al final, feia a Liquats Vegetals, mereixedora d’aquest reconeixement. Una empresa amb una clara aposta per la innovació, la preservació del medi ambient i l’arrelament al territori.
Enhorabona a totes i gràcies per acompanyar-nos!
Ernest Plana | PRESIDENT DE LA FOEG
