El sector serveis impulsa l’economia gironina

L’economia gironina va créixer un 3% l’any 2023 segons dades del darrer Anuari Econòmic Comarcal elaborat pel catedràtic d’Economia de la UAB Josep Oliver i publicat per BBVA. Només la zona del Camp de Tarragona (+3,2%), va evolucionar millor que Girona. En menys mesura van créixer l’àrea metropolitana de Barcelona (+2,9%), les Terres de l’Ebre (+2,7%), les comarques centrals (+2,6%), el Pla de Lleida (+2,1%) i el Pirineu (+2%).

L’increment del Valor Afegit Brut (VAB) a l’eix de Girona s’explica principalment per l’augment del 4% dels serveis, unes branques que aporten més del 70% del VAB i que, tot i créixer menys que el 2022, es van mostrar dinàmiques recolzades amb la recuperació de la indústria (2,6%) mentre la construcció va créixer força menys (1,1%) i el sector primari va retrocedir un 19,5%. L’increment del 2023 i els avenços 2021-22 han situat el VAB generat a la vegueria ja un 4% per sobre l’assolit l’any 2019.

Per comarques, la Selva va ser la que més va créixer l’any passat a Girona, amb una pujada interanual del VAB del 3,5%. Juntament amb el Gironès, amb un augment del 3,4%, i l’Alt Empordà, amb un increment del 3,1%, lideren el creixement de l’economia gironina. Per darrere es troben el Baix Empordà (+2,2%), la Cerdanya (+1,9%), la Garrotxa (+1,8%), el Pla de l’Estany (+1,6%), i el Ripollès (+1,5%).

L’autor de l’estudi, l’economista gironí Josep Oliver, manté que l’economia catalana mostra un «primerenc» canvi de model productiu gràcies al sector manufacturer. Explica que el 2023 el creixement d’aquesta indústria va ser superior al dels serveis privats -els que tradicionalment han estat el «motor» de la recuperació després de la covid-19-. Detalla que això «apunta» a una «menor dependència» de les activitats vinculades al turisme, tot i que aquestes encara tenen un pes important.  Pel que fa als serveis, “els serveis privats productius, com ara les finances o les assegurances, estan agafant el relleu», apunta Oliver.

El catedràtic emèrit de la UAB assegura que els primers mesos del 2024 confirmen aquest incipient canvi de model productiu i l’atribueix al bon comportament de les exportacions. Oliver explica que en els anys previs a la pandèmia ja s’entreveia aquesta tendència amb millores en la indústria, però la covid-19 ho va «enfonsar tot».

L’estudi resta importància a la caiguda de l’agricultura i l’atribueix als efectes de la sequera i l’alça de preus de les primeres matèries i l’energia. «Hauria de preocupar si el model de productiu no fos l’adequat, i això no és així», va valorar ahir durant Josep Oliver en la presentació de l’anuari.

Si s’observa el període 2019-2023, l’economia gironina ha estat la que més s’ha recuperat del «xoc» que va suposar la covid-19, amb les comarques de la Garrotxa, el Gironès i el Pla de l’Estany liderant l’avenç. La perseguidora de Girona és l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que va registrar una variació del 3,4% del VAB, mentre que les Comarques Centrals van anotar-se un progrés del 2,8%. Algunes comarques d’aquests territoris van presentar dades per sobre de la mitjana: és el cas d’Osona (7,1%) o el Baix Llobregat (6,3%), on han jugat un «paper rellevant» els serveis privats vinculats a l’activitat productiva i la indústria manufacturera.

Girona, entre les capitals on més impostos locals es paguen

Un estudi del Consell General d’Economistes (CGE) situa Girona i les altres tres capitals de província catalanes entre les ciutats de tot Espanya on es paguen més impostos locals. Barcelona ocupa el segon lloc del rànquing amb 978 euros de mitjana per resident, tan sols superat per Madrid (1.001 euros). Tarragona ocupa el tercer lloc, amb 917 euros; Girona el quart, amb 901; i Lleida el setè, amb 862 euros. La mitjana espanyola és de 705 euros.

Per tipus d’impostos, el document destaca que Girona és la ciutat de l’Estat que més recapta per IBI. Aquest tribut, és l’estrella de la recaptació local: els ajuntaments obtenen el 66% dels seus ingressos per impostos locals a través de l’Impost sobre Béns immobles, un tribut obligatori sobre el qual tenen una notable capacitat normativa i que es recapta amb caràcter anual.

El CGE constata les diferències «importants» que s’observen entre municipis. Així, entre Madrid, la ciutat que més paga, i Pamplona (435 euros), la que menys, hi ha una diferència de fins a 566 euros.

Els economistes consideren que seria «desitjable» revisar els tributs sobre la riquesa a l’Estat i opinen que el sistema recau «en excés» sobre els béns immobles.

Després de tot, el CGE defensa que és «convenient» una reforma del sistema de finançament local i que la nova proposta sigui «harmonitzadora» entre territoris, ja que permetria «major claredat» per als contribuents.

Els economistes també opinen que aquests canvis s’haurien de fer «de manera simultània» a la reforma del finançament de les comunitats autònomes, que reiteren que és «urgent i obligatòria», tot i que admeten que la situació política actual pot «dificultar» assolir un consens mínim per abordar els canvis necessaris.

L’aeroport de Girona incrementarà l’activitat a l’hivern

Ryanair, responsable de bona part de l’activitat de l’aeroport de Girona, ha incrementat l’aposta per a les instal·lacions de Vilobí d’Onyar. L’aerolínia irlandesa de baix cost mantindrà nou rutes a l’aeroport Girona-Costa Brava aquest hivern, però preveu un increment del 33% en freqüències fins a arribar als 56 vols setmanals. En l’actualitat, des de Girona, Ryanair ofereix vols a Brussel·les-Charleroi, Karlsruhe-Baden Baden, Cracòvia, Weeze-Düsseldorf, Pisa, Londres-Stansted, Beni Mellal, Eindhoven i a Wroclaw.

En la presentació de la temporada, la mànager de la companyia a Espanya, Elena Cabrera, va assegurar que l’objectiu és continuar creixent a Girona amb l’horitzó d’arribar als 3 milions de passatgers el 2030, gairebé el doble que els passatgers transportats l’any passat.

Cabrera no va desaprofitar l’oportunitat de tornar a carregar contra el gestor dels aeroports espanyols per la pujada de les taxes que han de pagar les aerolínies: «Ens trobem que en el cas de Girona l’augment de taxes serà de l’1,4%, mentre que en aeroports grans com el de Barcelona, s’abaixaran un 0,2%; això és incomprensible», va dir la directiva.

En el mateix acte, ell president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, es va alinear amb la demanda de Ryanair i, en nom de la Taula Estratègica de l’Aeroport, que també engloba la Generalitat i la Cambra de Comerç, va anunciar que demanarà reunir-se amb el president d’Aena per demanar-li que repensin l’estratègia.

«No és una bona notícia que s’apugin taxes als aeroports petits i que, per contra, baixin als grans que ja estan saturats, perquè això no ens beneficia», va afirmar «Si fem un esforç per promoure l’aeroport de Girona i part d’aquests diners acaben anant a Aena, no s’estan fent les coses bé», ha afegit (amb relació als 1,6 milions que l’associació hi destina anualment, bona part dels quals van a parar a Ryanair).