La digitalització post fons europeus
Ens trobem en un moment clau per a la nostra economia. L’arribada a la fi dels fons europeus, prevista entre el 2025 i el 2026, marca un punt d’inflexió en el procés de transformació digital de moltes empreses. En teoria, aquests recursos tenien com a objectiu principal fer un salt qualitatiu en els processos, les eines i la competitivitat dels nostres negocis. La realitat, però, és que en molts casos els ajuts s’han destinat a inversions superficials –una mena de “xapa i pintura” digital– i no s’ha aprofundit en aquelles accions estratègiques capaces de redefinir els models de negoci i generar valor afegit a llarg termini.
En altres paraules, hem passat massa sovint de puntetes sobre la digitalització, sense entrar en el moll de l’os de la productivitat i la innovació. Aquesta situació fa que ens trobem davant un 2025 de repte, en el qual la finalitat dels fons comunitaris coincidirà amb una nova onada de normatives i requisits. Entre ells destaca l’exigència de la facturació electrònica, un canvi que no és només administratiu, sinó que pot esdevenir l’espurna que obligui empreses grans i petites a replantejar-se processos interns i fluxos de treball.
Aquest escenari no és una amenaça, sinó una oportunitat. Si bé l’absència d’una gestió òptima dels fons europeus pot haver limitat una transformació més profunda, el teixit empresarial té ara la responsabilitat –i la necessitat– de fer un pas endavant. La productivitat es convertirà, sense cap mena de dubte, en un dels grans cavalls de batalla. Les companyies que apostin per la digitalització real i la reestructuració dels seus processos productius aconseguiran millorar la seva eficiència, guanyar mercat i, sobretot, estar preparades per a les noves dinàmiques econòmiques globals.
Catalunya, històricament motor econòmic i emprenedor, té l’oportunitat de tornar a liderar aquest procés. És el moment d’aprendre dels errors, de revisar amb esperit crític on s’han destinat els recursos i de fer el pas definitiu cap a la digitalització estructural. Com a empresaris, hem de ser conscients que la innovació no és un luxe, sinó la clau de la supervivència i el creixement en un món cada cop més competitiu. Així, demostrarem que, una vegada més, sabem estar a l’altura dels reptes que se’ns presenten, construint un futur més sòlid, més eficient i més pròsper per a tots.
Albert Alemany | DELEGAT AEEG ALT EMPORDÀ
La situació actual del mercat d’habitatge a Girona: reptes i oportunitats
La ciutat de Girona viu una realitat complexa en matèria d’accés a l’habitatge i del mercat de lloguer. L’atractiu actual de la ciutat, combi- nat amb factors econòmics i socials, ha trans- format el panorama immobiliari en els darrers anys. Aquesta transformació ha generat una sèrie de desafiaments que l’Ajuntament hauria d’abordar amb mesures estratègiques i sostenibles. Girona ha experimentat un augment sostingut dels preus tant de compra com de lloguer, especialment en zones emblemàtiques com el Barri Vell i l’Eixample. Aquesta situa- ció és fruit de diversos factors. D’una banda, l’alta demanda d’habitatges, impulsada per aquest atractiu de la ciutat entre els mateixos residents locals, nous professionals estrangers, estudiants universitaris i noves famílies que treballen en remot, ha fet augmentar la pressió sobre el mercat immobiliari. Aquesta demanda creixent ha posat una gran pressió sobre un mercat immobiliari amb una oferta limitada. D’altra banda, la proliferació d’apartaments turístics ha reduït la disponibilitat d’habitatges per a residents permanents, agreujant encara més la situació. Aquest escenari posa de manifest la necessitat urgent d’intervenció pública i privada per garantir un equilibri entre el creixement econòmic i la qualitat de vida dels ciutadans gironins.
El futur del mercat de lloguers a Girona depèn de l’aplicació de polítiques municipals i de la implicació del sector privat per abordar els desafiaments actuals. Entre les solucions possibles que podrien aplicar-se, destacaria la promoció d’habitatge assequible mitjançant un increment de les inversions en lloguer social i la rehabilitació d’immobles buits per destinar-los a lloguers assequibles, així com també la regulació dels apartaments turístics que ja ha dut a terme l’Ajuntament de Girona, limitant aquests habitatges en un 4% del total de la ciutat i mantenint el topall del 15% en zones específiques com el Barri Vell i el Mercadal. Si, a més, es creessin incentius fiscals per al lloguer residencial, consistent en bonificar els propietaris que ofereixin lloguers assequibles, encara es podria fomentar més l’ús d’habitatges destinats a residents permanents. Aquestes mesures, combinades amb una planificació urbanística sostenible, podrien atendre les mancances actuals d’habitatge i estabilitzar el mercat de lloguers a la ciutat.
El problema de l’habitatge no només afecta els ciutadans; també té repercussions significatives en les empreses i el desenvolupament econòmic de Girona. Els preus elevats dificulten que professionals qualificats, especialment joves, es puguin establir a la ciutat, un fet que pot perjudicar la competitivitat de les empreses locals. No obstant això, aquesta situació també obre oportunitats per a inversors interessats en projectes com el desenvolupament d’habitatges assequibles o solucions de coliving (habitacions moblades amb serveis inclosos on els preus oscil·len entre 600 i 800 euros al mes), adaptades a les necessitats de la població activa. Alhora, el creixement del turisme i del ciclisme esportiu és positiu per a l’economia local, però també genera desafiaments pel que fa a la pressió sobre el mercat immobiliari i la convivència ciutadana.
En aquest sentit, és fonamental trobar un equilibri que permeti a Girona continuar creixent com a pol d’atracció sense comprometre la seva essència ni la qualitat de vida. El mercat de lloguers a Girona es troba en un moment decisiu. L’increment dels preus i la limitació de l’oferta representen reptes significatius, però també oportunitats per redissenyar el model de ciutat cap a un futur més inclusiu i sostenible. Amb l’aplicació de mesures estratègiques i la implicació de tots els implicats, Girona té l’oportunitat de convertir-se en un exemple d’equilibri entre el creixement econòmic i el benestar ciutadà. Així, la ciutat no només mantindrà el seu atractiu, sinó que es consolidarà com un model de referència en gestió urbanística i social.
Josep Prat | DELEGAT AEEG GIRONÈS
