El 97,3 % del teixit empresarial de les comarques gironines són microempreses (fins a nou treballadors) o petites empreses (de deu a quaranta-nou treballadors). Les 106 grans empreses que superen els 250 treballadors només suposen el 0,4 % del total.

Són dades del cinquè ‘Informe socioeconòmic de la de- marcació de Girona’, que publica el servei de Promoció i Desenvolupament econòmic de la Diputació, a partir de diferents fonts d’informació públiques i que fa referència a l’exercici 2023. L’estudi conclou que aquell any els grans sectors d’activitat econòmica de la demarcació van crear nous llocs de treball.

El Gironès es manté com la comarca que aglutina més empreses a la demarcació (26,4 %) i, juntament amb l’Alt Empordà, el Baix Empordà i la Selva, acrediten més del 80 % del teixit empresarial de les comarques gironines. En tot cas, la Cerdanya i el Ripollès són les comarques que van experimentar un creixement percentual més important durant el període analitzat.

Tot i la importància de les petites empreses en el conjunt global, les 250 societats que més facturen a Girona concentren el 57% del volum de negoci total generat pel teixit empresarial. Si es considera el 10% de les empreses que facturen més (1.428 societats mercantils), resulta que concentren el 80,1 % de la facturació que genera tot el teixit empresarial de la província. Les cinc empreses que més van facturar a Girona, segons els últims comptes dipositats al Registre Mercantil, van ser: Transgourmet Iberica (1.210 milions d’euros), Frigoríficos Costa Brava (740 milions d’euros), Dyneff España (699 milions d’euros), Noel Alimentaria (529 milions d’euros) i Tradeinn Retail Servi- ces (435 milions d’euros).

A partir de les mateixes dades, fa anys que la consultoria KPMG i la Càtedra Cambra de l’Empresa Familiar de la Universitat de Girona (UdG) elaboren un informe que se centra en l’anàlisi de les primeres cent empreses gironines amb més facturació. Segons la última edició de l’estudi, en el darrer exercici, el 68% de les empreses van augmentar la facturació, el 19% la va mantenir i només un 13% la va reduir. Les empreses familiars van ser les que van presentar una millor evolució del negoci. Les dades també mostren que el 77% de les companyies va incrementar la plantilla durant l’exercici analitzat, mentre que un 13% la va mantenir i un 10% la va reduir Si observem l’activitat a l’estranger, el 50% de les empreses va augmentar la seva activitat internacional, un 37% la va mantenir i només un 3% va experimentar una disminució. Indústria càrnia i manufacturera són les principals representants en el rànquing.

Pel que fa a les perspectives de futur, l’informe de KPMG i la UdG recull les principals preocupacions dels directius de les grans companyies gironines. La dificultat per captar i retenir el talent és la principal inquietud. D’altra banda, entre les principals demandes hi ha la reducció de la burocràcia i que hi hagi més simplificació fiscal (55%), que s’impulsin acords laborals més senzills i flexibles (48%) i hi hagi més incentius a la inversió (39%).

El sector turístic a les comarques gironines va tancar l’any 2024 amb rècord històric de visitants. Segons un informe presentat pel Patronat de Turisme Costa Brava Girona de la Diputació de Girona, la província a rebre l’any passat prop de 8,5 milions de visitants, que van sumar més de 28 milions de pernoctacions en establiments turístics.

En la presentació de l’estudi davant professionals del sector també es va fer públic el Pla d’Accions i Objectius (PAO) 2025 que es fonamenta en quatre línies estratègiques a assolir a mitjà termini entre les quals hi ha la sostenibilitat turística, l’estratègia digital, la relació amb el sector i la intel·ligència de mercat. Segons explica el Patronat, d’acord amb aquestes línies es desenvoluparà un ampli conjunt d’accions de màrqueting, promoció, comercialització i comunicació que s’anirà adaptant als possibles canvis conjunturals i de tendències que es produeixin en la demanda dels mercats. El Patronat disposarà d’un pressupost de 6,3 milions d’euros per al desenvolupament del Pla d’accions i objectius 2025.

La presentació dels dos documents arribava pocs dies després que la Taula Gironina de Turisme -una plataforma que reuneix la majoria d’entitats del sector- reivindiqués el sector com un element “estructural i fonamental” pel desenvolupament de les comarques gironines. Sota el nom ‘Turisme som tot@s’, el manifest defensa que el turisme a les comarques gironines genera el 19% del Producte Interior Brut (PIB), set punts per sobre de la mitjana catalana. Sota el nom ‘Turisme som tot@s’, el manifest defensa que el turisme a les comarques gironines genera el 19% del Producte Interior Brut (PIB), set punts per sobre de la mitjana catalana.

L’aeroport de Girona va tancar l’any 2024 amb 1.997.857 passatgers. Les dades suposen un increment del 25,9% en comparació amb el 2023, el més elevat de tots els aeroports espanyols. D’aquesta manera, l’aeròdrom gironí recupera les xifres anteriors a la pandèmia.
El conjunt d’operacions del 2024 també ha suposat un increment en comparació amb l’any passat. Es van operar 24.368 vols, un 19,4% més que l’any anterior. Bona part d’aquest creixement prové de l’aposta que fa Ryanair en la temporada d’hivern i les bones dades registrades per les diferents companyies durant els mesos d’estiu.

La meitat dels passatgers que passen per la terminal gironina són britànics (1.095.871). En segon lloc, hi ha Alemanya, amb 676.099. El mercat belga ha tancat l’any amb 337.529 passatgers, molt a prop dels Països Baixos, amb 331.006.
La ruta entre Girona i Londres Stansted és la que més passatgers ha obtingut al llarg de l’any. En tot el 2024 l’han fet servir 300.600 persones. La segueix la ruta entre la terminal gironina i Brussel·les Charleroi, amb 197.283.

Fa uns mesos, en la presentació de la temporada d’hivern, la mànager de Ryanair a Espanya, Elena Cabrera, va assegurar que l’objectiu és continuar creixent a Girona amb l’horitzó d’arribar als 3 milions de passatgers el 2030, gairebé el doble que els passatgers transportats l’any 2023.

Un dels projectes de futur que pot potenciar aquestes instal·lacions és la construcció d’una estació de l’AVE connectada amb l’aeroport. L’any passat es va treure a informació pública l’estudi informatiu d’aquesta estació. Els pròxims passos han de ser redacció dels projectes, i la licitació i execució de l’obra, per a les quals encara no hi ha calendari.