No podem negar la realitat actual i és que estem en un món cada vegada més GLOBALITZAT. Però tampoc podem negar que a causa dels conflictes geopolítics dels últims anys i als factors mediambientals, això està afectant a la Cadena Global de Subministrament (CGS), per tant, a l’intercanvi de béns i mercaderies entre països (importacions i exportacions).
I és que en els últims anys no han estat poques les causes que han afectat a la CGS. Fent un recorregut no gaire llunyà recordarem que el desembre de 2019 es va iniciar a la Xina la Covid-19; conseqüentment el març de 2020 es va decretar l’estat d’alarma a l’Estat Espanyol; el gener de 2021 va entrar en vigor el Brexit conforme el Regne Unit sortia de la UE; el febrer de 2022 Rússia inicia l’ofensiva militar contra Ucraïna; l’octubre de 2023 s’inicia la guerra entre Israel i Hamàs (Conflicte a Gaza); el maig de 2023 crisis al Canal de Panamà per falta d’aigua.
Tots aquests factors tenen conseqüències a nivell global a qualsevol punt del món. I aquests factors els podem enllaçar amb la dependència que tenim dels països asiàtics i més concretament de la Xina.
Si a Xina tanquen les fàbriques per la Covid, això ens afecta com a operadors de comerç internacional, com a empreses i com a consumidors perquè no ens arribaran matèries primeres per poder fabricar, ni productes acabats, ni aliments, etc. Si s’encalla el vaixell Ever Given al canal de Suez o si es cancel·la el trànsit de mercaderies pel Mar Roig degut als atacs de les milícies hutíes contra els vaixells de transport de mercaderies, això també ens afecta. Ens afecta perquè les mercaderies ens arribaran amb molt de retard i les fàbriques poden paralitzar la producció, ens afecta perquè els preus de transport pujaran i, per tant, els preus dels productes, en definitiva, es veu afectada la Cadena Global de Subministrament.
I què podríem fer per minimitzar aquests efectes de fets que s’escapen de les nostres mans? Des del nostre punt de vista, les empreses podrien estudiar l’opció de tenir també centres de producció més propers per tenir l’aprovisionament de mercaderies més controlat (destacar la importància que estan adquirint països com els del Nord d’Àfrica i Turquia); per altra banda, fer un seguiment més precís de les rutes de transport i de les seves mercaderies a temps real; utilitzar altres modes de transport complementaris al marítim com l’aeri, el terrestre i el ferrocarril; tenir stocks de seguretat de mercaderia per poder servei al client final; etc.
Josep Mª Ledesma Esparch | APR GIRONA / LEDESMA INTERNATIONAL
