Mario Draghi, ex primer ministre italià i expresident del Banc Central Europeu, ha presentat recentment un informe encarregat per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Aquest informe proposa un canvi significatiu en la política econòmica de la Unió Europea i traça el camí a seguir per als 27 estats membres.

L’informe s’estructura en sis apartats i planteja reformes profundes: una descripció de la situació actual i s’analitzen els principals reptes que Europa té per endavant, com el tancament de la bretxa d’innovació amb els Estats Units, la compatibilitat entre descarbonització i competitivitat, i la necessitat d’augmentar la seguretat econòmica reduint les dependències externes. L’informe conclou amb propostes per assolir aquests objectius, incloent-hi un augment en la inversió pública i privada que ascendeix a 800.000 milions d’euros (aproximadament un 5% del PIB) i una millora en la governança mitjançant una major coordinació de les polítiques europees.

Innovació i comercialització. Europa necessita mobilitzar entre 750.000 i 800.000 milions d’euros anuals per mantenir-se competitiva amb potències com els Estats Units i la Xina. Aquest increment implicaria que el percentatge d’inversió de la UE passés del 22% del PIB al 27%, especialment en àmbits clau com la transformació digital i la transició ecològica.

Reducció de la dependència econòmica. En els darrers anys, Europa ha considerat la Xina un soci econòmic i un competidor, però l’informe Draghi adverteix d’un canvi de percepció cap a veure-la com una amenaça. La competència estatal xinesa suposa un risc per a sectors estratègics de la UE, com les tecnologies netes i l’automoció. Per millorar la seguretat econòmica, Europa ha de reduir la seva dependència de proveïdors estrangers, especialment pel que fa a materials essencials com les obleas, un 75%-90% de la producció mundial de les quals es concentra a Àsia.

Disseny d’una estratègia industrial. Una de les prioritats destacades és el desenvolupament d’una estratègia industrial que combini polítiques fiscals, comercials i exteriors. Aquesta estratègia hauria d’enfortir els sectors clau i evitar la deslocalització. La manca d’una coordinació efectiva ha fet que la UE tingui dificultats per respondre amb rapidesa als reptes emergents.

Reducció de la burocràcia. Un altre punt central de l’informe és la necessitat de simplificar els processos burocràtics i fer més eficient la presa de decisions a la UE. Actualment, l’aprovació de noves lleis triga una mitjana de 19 mesos, i el procés està sovint subjecte a múltiples vetos que en retarden l’execució.

Conclusions i expectatives

Les conclusions de Draghi han generat una gran expectació, però l’impacte real d’aquestes propostes a llarg termini és incert. Europa s’enfronta a reptes complexos, com la crisi econòmica, la transició mediambiental i la guerra d’Ucraïna. Tot i això, algunes de les propostes, com l’augment de la despesa comunitària, la consolidació dels mercats de capitals i l’eliminació dels vetos nacionals, són velles demandes que han topat amb una oposició constant dins dels mateixos membres de la UE. Aquestes resistències es mantenen, especialment en un context polític marcat per l’ascens de l’extrema dreta en molts països europeus.

Malgrat aquestes dificultats, Von der Leyen confia a poder canviar el rumb i situar aquestes qüestions al centre de la seva agenda política.

Joan Bonmatí | CONSULTOR ENERGÈTIC / GRUPO TREBOL ENERGÍA