a
Inici 9 Opinió 9 L’opinió

Opinió

Reinvenció del sector de la carn

Un dels primers clústers identificats a Catalunya per tots els experts, estudis i diferents enfocaments donats en les polítiques industrials de Catalunya els darrers 30 anys és el clúster de la carn de porc, que entre Girona i Osona, sempre ha tingut un pes destacat sobre el conjunt de l’economia d’aquestes comarques. El clúster amb el pas dels anys ha anat guanyant representativitat al conjunt de Catalunya, i convertir- se en l’espai de referència en innovació, R+D i millora competitiva del sector. Ara bé, a diferència del que sol passar amb determinades associacions que s’acaben convertint en la defensa dels interessos de les empreses ja establertes, el cas d’INNOVACC, l’organització clúster de Catalunya del sector de la carn amb seu a Olot, és especialment destacat, perquè han decidit liderar un dels canvis més rupturistes en el seu sector, que no és altre, que l’emergència de la proteïna alternativa.

Clayton Christensen, professor a Harvard i expert reconegut en el món de la innovació afirmava que sota la idea de liderar la disrupció o patir aquesta disrupció de la mà d’altres havíem de ser curosos de no desmantellar allò que funciona del negoci actual, i seguir invertint en innovacions sostingudes en el negoci actual, però sense renunciar a participar de les disrupcions i les noves onades d’innovació. Penso que aquesta idea és perfectament aplicable al paper que el clúster mercat de la proteïna alternativa com un dels que creixerà més a futur, i en compte de refugiar-se en clau de lobby contra aquesta amenaça l’ha convertit en oportunitat. Tot i mantenir moltes activitats i projectes en el seu negoci natural, fins i tot han modificat el nom i rebatejant-se com a clúster de la carn i la proteïna alternativa. Són moltes les tendències que reforcen aquest canvi, des de l’àmbit de la salut, la conscienciació de la ciutadania o preocupació pel tracte als animals, fins l’impacte ambiental del sector pels purins o malalties que poden afectar al bestiar, en tots aquestes àrees, sembla que la proteïna alternativa presenta clares avantatges. Ajudar a reorientar parts de les activitats de les empreses, contribuir a la creació de noves línies de negoci en aquest camp, aportar intel•ligència de mercat i promoure que una part de la cartera de projectes d’R+D i innovació es focalitzin en la proteïna alternativa ja sigui vegetal o de laboratori, explicita quin és el paper real dels clústers: impulsar el canvi estratègic i liderar les iniciatives innovadores. Tot i que en un primer moment pugui semblar que es competeix contra el mercat natural dels seus associats, ajudar a les empreses del sector disposades a liderar les innovacions, no és res més que contribuir a apostar pel futur.

Els podcast Girona Valley

Hem començat el podcast Girona Valley des de La Factoria i el Diari de Girona amb l’objectiu de posar en valor els emprenedors i emprenedores del territori gironí. I ens està agradant la idea per la bona acollida que té i les crítiques positives. És cert que ens hi han ajudat molt els convidats i convidades que, de moment, hem entrevistat:
el consultor d’EADA expert en innovació Franc
Ponti; l’empresari Erik Mayol (creador EurekaKids); Diana Ballart, de The Smart Lollipop; Adrià Reixach, de Squadra Pizza Lab; Mariona Serra, de GoogGut i Hipra; i David Martín, Tradeinn, en el qual ha anunciat que la companyia obrirà un gran magatzem a Alemanya.

Parlar d’idees, emprenedoria i talent sempre enriqueix. I estic segur que encara tenim un territori més dinàmic del que, en teoria, ens podria semblar. Aquesta revista que ara llegeixen també hi ajuda des de fa més de deu anys gràcies al seu impulsor i editor, Ricard Carbonell.

Podcast i revista i altres mitjans, també tenen aquest ADN que cal promoure per enriquir el nostre territori. I que serveixin per promocionar l’ADN de la manera de fer gironina però sempre amb visions exteriors com la del consultor tecnològic Stefano Lacaita, que va idear i impulsar Girona Next. I ell sempre diu: «No sou conscients del territori que teniu a Girona». I suposo que té molta raó.

En temps de dificultats locals i globals, oportunitats. Evolucionem de manera constant i molt ràpid i els joves afrontem un canvi de paradigma important: mobilitat, medi ambient, formació constant, nòmades digitals, la revolució de l’alimentació… I tornant al territori, també hem de superar el «Girona rai» a l’ombra de la «big» Barcelona, que sempre serà un gran atractiu empresarial, referent d’innovació i del talent per a les empreses estrangeres que volen un posicionament a escala global. Cert, Girona no surt a la majoria d’estadístiques rellevants com a ciutat, però té el seu gran atractiu -número 1 al món per als ciclistes- i els qui primer ens ho hem de creure som nosaltres mateixos. Per això aquest granet de sorra en aquest article, el podcast Girona Valley i aquesta mateixa revista. Som-hi i continuem progressant!

Redistribuir la riquesa

Hi ha models teòrics que mostren que si partim
d’una societat imaginària, totalment igualitària, en la qual, a més, totes les persones tenen idèntiques capacitats i fan els mateixos esforços, amb el temps la distribució de la riquesa s’anirà fent progressivament més desigual, com a resultat de les diferents aversions al risc de les persones.

La desigualtat ha de ser corregida a través de
polítiques de redistribució. Si ens fixem en les distribucions de la renda i de la riquesa entre els països d’un club tan selecte com el de l’OCDE, amb estructures econòmiques i socials similars, veurem que s’apliquen polítiques molt diferents. És possible combinar una disminució de la desigualtat amb l’eficiència, desplegant un conjunt d’eines de la política fiscal, mitjançant ingressos i despeses, capaces d’igualar les oportunitats.

Un informe d’Oxfam adverteix que a Espanya «els
resultats de la reactivació econòmica semblen beneficiar només a una minoria, mentre que la desigualtat es cronifica i intensifica». Qui consideri que la visió de l’ONG està esbiaixada, hauria de llegir detingudament les conclusions de les enquestes de les famílies del Banc d’Espanya, del qual, ningú hauria de tenir dubtes ideològics. Des de fa almenys un lustre apunta que entre els perdedors, els joves són els que més paguen les conseqüències de la crisi de la que no acabem de sortir. També l’FMI, sovint acusat de beneir polítiques neoliberals, ha advertit sobre la necessitat que els treballadors millorin la seva participació en la riquesa que ells generen. Millorarla capacitat adquisitiva dels treballadors -diu l’FMI- augmenta la demanda, la inversió
i l’ocupació.