Un dels primers clústers identificats a Catalunya per tots els experts, estudis i diferents enfocaments donats en les polítiques industrials de Catalunya els darrers 30 anys és el clúster de la carn de porc, que entre Girona i Osona, sempre ha tingut un pes destacat sobre el conjunt de l’economia d’aquestes comarques. El clúster amb el pas dels anys ha anat guanyant representativitat al conjunt de Catalunya, i convertir- se en l’espai de referència en innovació, R+D i millora competitiva del sector. Ara bé, a diferència del que sol passar amb determinades associacions que s’acaben convertint en la defensa dels interessos de les empreses ja establertes, el cas d’INNOVACC, l’organització clúster de Catalunya del sector de la carn amb seu a Olot, és especialment destacat, perquè han decidit liderar un dels canvis més rupturistes en el seu sector, que no és altre, que l’emergència de la proteïna alternativa.
Clayton Christensen, professor a Harvard i expert reconegut en el món de la innovació afirmava que sota la idea de liderar la disrupció o patir aquesta disrupció de la mà d’altres havíem de ser curosos de no desmantellar allò que funciona del negoci actual, i seguir invertint en innovacions sostingudes en el negoci actual, però sense renunciar a participar de les disrupcions i les noves onades d’innovació. Penso que aquesta idea és perfectament aplicable al paper que el clúster està realitzant en aquests moments, tots els analistes assenyalen el mercat de la proteïna alternativa com un dels que creixerà més a futur, i en compte de refugiar-se en clau de lobby contra aquesta amenaça l’ha convertit en oportunitat. Tot i mantenir moltes activitats i projectes en el seu negoci natural, fins i tot han modificat el nom i rebatejant-se com a clúster de la carn i la proteïna alternativa. Són moltes les tendències que reforcen aquest canvi, des de l’àmbit de la salut, la conscienciació de la ciutadania o preocupació pel tracte als animals, fins l’impacte ambiental del sector pels purins o malalties que poden afectar al bestiar, en tots aquestes àrees, sembla que la proteïna alternativa presenta clares avantatges. Ajudar a reorientar parts de les activitats de les empreses, contribuir a la creació de noves línies de negoci en aquest camp, aportar intel•ligència de mercat i promoure que una part de la cartera de projectes d’R+D i innovació es focalitzin en la proteïna alternativa ja sigui vegetal o de laboratori, explicita quin és el paper real dels clústers: impulsar el canvi estratègic i liderar les iniciatives innovadores. Tot i que en un primer moment pugui semblar que es competeix contra el mercat natural dels seus associats, ajudar a les empreses del sector disposades a liderar les innovacions, no és res més que contribuir a apostar pel futur.
Xavier Amores | PROFESSOR DE LA UDG
