El passat mes de maig les reserves en els embassaments d’aigua a Catalunya van arribar a un mínim del 25,06%. Gran part del país amb gairebé 500 municipis es trobaven en l’escenari d’excepcionalitat, que és el pas previ a l’emergència que implicava encara unes majors restriccions sobre l’ús de l’aigua. Gràcies a les darreres pluges ens hem situat en una situació similar a la del mes de gener sobrepassant el 30%, amb un cert alleugeriment a la situació, ara bé aquest fet no hauria de relaxar una situació crítica que requereix una reflexió a mitjà i llarg termini com a país.
Una bona notícia, és que l’emergència hídrica ha impulsat la reutilització d’aigües regenerades arribant a màxims històrics, i amb projectes emblemàtics com l’aportació d’aigua regenerada al riu Llobregat per sobre de l’Estació de tractament d’aigua potable de Sant Joan Despí i que ha ajudat notablement a afrontar aquest període de sequera, però també un creixent interès en moltes empreses privades, sectors industrials i l’acceleració d’inversions en molts municipis.
La sequera ha estat més present que mai també en l’entorn empresarial, i és que són moltes les empreses que han rebut amb lògica preocupació la petició de reduir el 15% el seu consum d’aigua, amb relació a la mitjana dels darrers tres anys. Aquest fet implica que moltes empreses s’han plantejat inversions en estalvi, optimització o reutilització d’aigua, mirant més enllà de la rendibilitat de la inversió, ja que sovint l’estalvi econòmic pot implicar que moltes empreses no les hagin prioritzat durant anys, a diferència de les inversions en estalvi i eficiència energètica o en renovables, que compten tant amb una amortització més ràpida com amb notables ajuts per part de les administracions públiques. Aquesta segona part hauria de portar a una reflexió important al país. Tenim empreses disposades a fer inversió per una garantia d’abastament, com també per compromís amb el seu entorn i la sostenibilitat. Ara bé, ens enganyaríem si no penséssim que una política d’incentius no podria ajudar a accelerar aquestes inversions. De la mateixa manera que existeixen ajuts en el cas de sistemes més eficients d’energia, per què no impulsar sistemes d’estalvi d’aigua en la indústria i el sector serveis, amb el turisme al capdavant? Són mesures que podrien mobilitzar recursos privats, i és que el moment és l’idoni, amb una conscienciació dels riscos de no disposar d’aigua o d’haver de reduir-ne l’ús quan moltes empreses estan creixent i requereixen més aigua que mai, i que contribuirien notablement a ser un país més resilient en un context d’adaptació al canvi climàtic. Malauradament, es preveu en tota la zona del Mediterrani més escassetat d’aigua i sequeres més freqüents i intenses en les pròximes dècades, en aquesta situació la competitivitat de la nostra economia també dependrà en gran manera de les inversions i les polítiques d’aigua dels anys entrants, que haurien de saber sumar les actuacions en les administracions públiques d’inversions en la xarxa i en les infraestructures necessàries, però també dels incentius perquè els actors privats multipliquin les inversions destinades a l’estalvi d’aigua.
Xavier Amores | PROFESSOR DE LA UDG
