La necessitat que té l’empresa és la de dotar a aquest persona d’una eina suficientment fàcil que la connecti amb l’organització i pugui realitzar la seva feina amb total seguretat.
Quan parlem de teletreball, treball en remot o de forma virtual, ens referim a persones que treballen en tasques d’oficina fora del seu lloc de treball corporatiu centralitzat, potser fora de les instal·lacions d’oficines que disposa l’organització per la que treballa.
De fet, segons el Portal Jurídic de Catalunya de la mateixa Generalitat, el teletreball és una modalitat de prestació de serveis en la qual una part de la jornada laboral es desenvolupa de manera no presencial i mitjançant l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.
Aquest treball (white-collar) pot desenvolupar-se amb eines ofimàtiques bàsiques i amb l’ús del núvol. D’aquesta manera, l’usuari teletreballador pot desenvolupar les seves tasques de la mateixa forma com ho faria dins les instal·lacions de la seva organització.
Una altre cosa molt diferent són tots aquells llocs de treball que es desenvolupen fora de les oficines (blue-collar), sense un ordinador al davant, on la persona fa un treball tècnic, mecànic, comercial, industrial o de servei, i que en molts casos, el nivell de digitalització d’aquest lloc de treball en mobilitat és baix o inexistent.
En aquest cas, la necessitat que té l’empresa és la de dotar a aquest persona d’una eina suficientment fàcil que la connecti amb l’organització i pugui realitzar la seva feina amb total seguretat (rebent informació sobre Prevenció de Riscos Laborals), amb diligència (comunicat o informe de treball), tranquil·litat (comunicacions de baixes o incidències) i que se senti part de la companyia (coneguent-la a través d’informacions que l’empresa comparteixi sobre la seva activitat i naturalesa).
Aquest tipus d’eines no proliferen molt al mercat i s’han de buscar meticulosament per tal de completar la digitalització de totes les persones que conformen l’organització.
