La directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Kristalina Georgieva, ens ha explicat que tot que «la gran onada d’inflació mundial està en retirada», el cert és que «el nivell de preus més alt que sentim a les nostres carteres ha arribat per a quedar-se» i que això explica, en bona part, que «la gent estigui enfadada».
Segons dades de l’INE, el salari per treballador a Espanya és avui un 14,6% més alt que el de finals de 2019. Però la cistella de la compra s’ha encarit un 18%. Amb aquestes dades a la mà, l’organització de països desenvolupats OCDE ha situat Espanya en el conjunt dels països on els salaris no han recuperat encara el seu poder adquisitiu. «Hi ha marge», diu l’OCDE, perquè els beneficis de les empreses absorbeixin augments addicionals dels salaris a Espanya sense generar pressions inflacionistes perverses. I en això ha tornat a confiar ara la presidenta del BCE, Christine Lagarde, per al conjunt de la zona de l’euro, com a recepta per a reanimar el feble consum i el creixement econòmic.
La clau, una vegada més, té veure amb el guany de productivitat i la seva feblesa és un mal del qual emmalalteix la zona euro, en general, i Espanya i Catalunya, en particular. Si s’aconsegueix produir més amb igual o menors costos, hi haurà més per a repartir i les organitzacions internacionals coincideixen que aquesta serà una oportunitat més per a cosir el forat d’una butxaca per la qual ja s’han escapat massa diners.
També és imprescindible que la distribució dels futurs creixements de la renda arribin a les classes mitjanes i baixes. Un dels grans mals de les grans potències en les darreres dècades ha estat que el creixement de l’economia ha estat molt desigual i milions de treballadors als països desenvolupats han empitjorat la seva capacitat de compra i estan indignats, propiciant l’auge del populisme.
La reforma laboral de 2012 va convertir a Espanya en un país low cost, un model perdedor perquè en l’economia global sempre trobes algú que t’ho fa més barat. El gran repte és aconseguir una legislació laboral flexible que permeti crear treball de qualitat garantint salaris dignes. El que ja s’ha anunciat és una reducció de la jornada laboral. El govern manté que la mesura impulsarà la productivitat perquè els treballadors tindran un incentiu per a ser més eficients. En serem capaços?
Oriol Puig | PERIODISTA
