El rosa és més que un color

Darrere del rosa es va iniciar un moviment social que va impulsar grans avanços en la recerca i en la participació de les dones en el cribatge que van donar com a resultat: que actualment, la supervivència en càncer de mama se situï per sobre del 85%.

No obstant això, amb el pas del temps, el rosa ha anat perdent el seu origen mobilitzador i s’ha banalitzat el concepte en si mateix, perdent la seva rellevància permanent i convertint-se en només un dia: el 19 d’octubre.

A Catalunya es van diagnosticar al voltant de 5.533 nous càncers de mama l’any 2022, dels quals 540 van ser a Girona, segons les dades de l’Observatori del Càncer de l’Associació Contra el Càncer. Pel fet que el càncer de mama és el tipus de tumor més freqüent en dones l’Associació disposa d’una sèrie de serveis i programes per a l’atenció integral de les persones afectades:

Informació

Perquè el càncer de mama és una malaltia greu, però es pot curar si es detecta a temps i la falta d’informació és la principal font de por i ansietat.

Suport i acompanyament

Atenció psicològica, atenció social i acompanyament. T’oferim a més assessorament sobre cures estètiques.

Recerca

Perquè és l’única cosa que a llarg termini millorarà el pronòstic del càncer de mama.

Així doncs, aquest mes d’octubre us volem demanar que tots i totes us sumeu a la campanya “El rosa és més que un color per retornar al rosa la seva identitat. Una campanya que pretén reprendre aquell moviment de les dones dels anys 70 perquè, es faci costat als pacients amb càncer de mama i sàpiguen que no estan sols, que hi ha milers de persones al seu costat.

Coneixem qui cuida els nostres avis i àvies?

La Segons estudis universitaris la majoria de dones que fan tasques en el servei domèstic, de les cures i de la llar, són dones d’origen migrant. Els seus trets fenotípics evidencien i delaten el seu origen geogràfic. Però, potser no sabem, que son dones que solen fugir de les violències socials i econòmiques que viuen i pateixen diàriament en el seu país d’origen. I que, un cop aquí, els toca viure unes altres situacions imposades per les  normatives i, a vegades, també per manca de reconeixement de la feina que fan per part de la societat d’acollida i de valoració de les famílies per qui van a treballar.

El perfil d’aquestes dones és d’entre 20 i 60 anys i procedeixen principalment de països del Sud i de Centre Amèrica i algunes del Marroc, de l’Àfrica Occidental i de països de l’Est. La gran majoria d’elles fan d’internes moltes hores i quasi tots els dies de la setmana. Una part fan de netejadores i
cuiden alguna persona gran per hores, però també n’hi ha que, a més, fan incursió a l’hostaleria amb condicions precàries que tampoc els hi  reconeix la feina tan important i essencial que fan.

La majoria d’elles pateixen molta solitud i tensió. Tant si estan soles o amb els seus fills, la pressió que reben de les famílies del país d’origen és molt gran, ja que la majoria migra per tal de “salvar” la seva família de situacions de pobresa extrema i violència.

Però darrera de cada cara i de cada nom hi ha una part de la seva història. La que les ha portat fins aquí i la que viuen i pateixen aquí. Històries silenciades que els fa indefenses i infravalorades pel fet de ser dones, pel seu origen, per la feina que fan, per la seva religió… Aquestes situacions les deixa en un gran fragilitat i els provoca condicions de desesperança, indefensió, patiment intens, somatitzacions, depressions o estrès.

Els estudis i les evidències que les entitats socials detectem ens diuen que cal: apoderar-les davant la prevenció de les violències masclistes que pateixen; informar més dels drets i deures que tenen com a treballadores, per tal d’evitar abusos laborals; donar-se suport mutu com a grup, per ajudar a fer escolta activa i autoorganització col•lectiva; i cuidar-se en el seu benestar físic, emocional i interpersonal.

Però sobretot, cal que les famílies que donen feina en el sector de les cures i de la llar, siguin conscients que contracten persones amb vida  personal i familiar, i tenen la responsabilitat d’oferir-los llocs de treball amb condicions dignes, d’horaris i sous. Els qui en sortiran més beneficiats seran les nostres àvies i avis.