Generació de valor i de valors

La magnitud i el dinamisme del teixit empresarial d’un país són claus per assegurar el progrés i el benestar de la seva població. És important explicar i avaluar quant es creix; però també ho és explicar com es creix, perquè un creixement del PIB no necessàriament implica un creixement del benestar de la gent. Cal diferenciar les dues coses. Conscients d’aquesta realitat, el servei d’estudis econòmics de la Cambra de Barcelona ja fa un temps que està canviant l’òptica del PIB (Producte Interior Brut) per la del IPB (Indicadors de Progrés i Benestar), en un intent de portar a terme un acostament més holístic al desenvolupament d’una societat. Aquest índex té el seu correlatiu en l’anglès SPI (Social Progress Index) que es mesura amb 54 indicadors agrupats en tres àmbits: necessitats humanes bàsiques, benestar fonamental i oportunitats de progrés.

En qualsevol cas, en el procés de creació de riquesa l’empresa hi té un paper protagonista. I quan parlem de riquesa ho fem també des d’una visió més àmplia: creació de riquesa econòmica, però també aportació a la riquesa social i mediambiental, anant molt més enllà de l’objectiu tradicional (tot i que indefugible) de generar beneficis per als seus accionistes. En definitiva, estem parlant de generació de valor i de generació de valors, que són els que fan que cada empresa sigui única i que concreti la seva aportació a la societat d’una manera diferent, segons les persones que hi  treballen i els compromisos que siguin capaços d’establir, transformant així el treball i dotant-lo d’un sentit, d’un propòsit, aspecte que ajuda el treballador en el seu camí de realització personal i de recerca de la felicitat.

Jaume Fàbrega | President de la Cambra de Comerç de Girona

Pimes, economia i nous governs

Fa uns mesos que vam votar a les eleccions municipals i, ara que ja s’han configurat els governs i els equips als ajuntaments gironins, volem ecordar aquelles qüestions que han d’involucrar els consistoris del nostre territori en matèria economicosocial. Com que encara estem en període estival, vull parlar en primer lloc del turisme. Aquest sector té una rellevància que va més enllà de l’àmbit estrictament econòmic, atès que també
té un impacte a nivell social i pel que fa a la imatge i projecció exteriors dels municipis i ciutats de Girona. Per això, cal treballar per enfortir el concepte de cadena de valor vinculat a la destinació i definir un model de progrés integrador, de qualitat, responsable i sostenible.

En segon lloc, respecte de la indústria, i davant la necessitat d’augmentar la seva densitat, crec que s’han de prioritzar les infraestructures que afavoreixin l’activitat econòmica industrial i que facilitin la transformació digital de les empreses, amb una especial atenció als polígons industrials.
També vull parlar de fiscalitat, ja que venim constatant la urgència d’afavorir la creació i la consolidació del teixit productiu i millorar-ne la competitivitat. Per això, seran necessàries unes ordenances fiscals que estiguin alineades amb el desenvolupament econòmic i la creació d’ocupació, i que els impostos i taxes locals de les activitats econòmiques vagin en consonància amb les modificacions que afectin els ciutadans i
el cicle econòmic.

Pel que fa a la necessària simplificació administrativa, demanem facilitar la relació dels ajuntaments amb les pimes i les persones autònomes, simplificant tràmits i agilitzant la resolució d’expedients per poder generar un clima favorable per a la creació d’empreses i el creixement  econòmic.

Sobre treball, ocupació i formació professional, cal propiciar l’enfortiment del teixit productiu i del mercat laboral gironins, facilitant la transició cap a un model productiu i de treball basat en la productivitat, la flexibilitat, la competitivitat i la innovació. Tot això, amb un suport especial als sectors estratègics de cada ciutat. En sisè lloc, vull destacar la importància d’impulsar la competitivitat del comerç local de proximitat de Girona i COMARQUES, amb mesures com la simplificació de la hiperregulació en el sector, incentius fiscals, fomentant l’associacionisme i fent atractius per a nous públics els mercats municipals i de venda no sedentària. D’altra banda, també proposem un pla especial d’usos d’activitats vinculades al repartiment a domicili, entre altres qüestions. En matèria de mobilitat, penso que cal fer-la compatible amb la transició que han de dur a terme els gironins i gironines i amb l’activitat econòmica. És a dir, facilitar la mobilitat ocupacional i de mercaderies per tal que les empreses puguin exercir
de manera més eficaç i sostenible la seva activitat. Això també passa per afavorir infraestructures digitals, aprofitant la tecnologia per generar entorns intel•ligents. Tot això només serà possible a través de la col·laboració publicoprivada, la qual volem consolidar posant en valor els criteris
que pot aportar el sector privat en l’economia pública, per posar en marxa les mesures esmentades anteriorment i d’altres propostes de PIMEC Girona sobre promoció econòmica, emprenedoria, eficiència energètica i sostenibilitat, entre altres.

Pere Cornellà | President de PIMEC Girona