Les dades de la Memòria Econòmica de Girona -hi ha un article que en parla en el mateix número d’aquesta revista- constaten la recuperació de l’economia gironina després de la pandèmia i el paper de la indústria com a sector generador d’ocupació. També alerta d’un cert alentiment de l’ecomomia en el tram final de l’any. La conversa amb un directiu d’una indústria gironina aquest estiu em confirma que les perspectives a curt  termini no són bones.

Després de 5 trimestres de gran creixement, han viscut un dels pitjors estius pel que fa l’evolució del negoci. «S’estan aturant
moltes inversions, perquè hi ha incertesa», m’avisa. El cert és que els últims dos mesos hi ha força indicadors que han començat a fer un tomb i que, en el sector privat, moltes empreses es preparen per estrènyer-se el cinturó. La majoria de ciutadans, amb una inflació disparada, fa mesos  que estan fent malabars amb la seva econòmica domèstica. I l’administració pública està a les portes d’haver d’aplicar mesures que no agradaran a ningú. L’any 2024 s’acaba la barra lliure de dèficit públic decretada per la Comissió Europea, i els estats hauran de tornar a quadrar els comptes.

Simplificant l’equació, hi ha dues maneres d’equilibrar els comptes: o bé ingressem més diners via impostos; o bé reduïm el tamany del sector  públic a través de retallades de la despesa. En el primer cas, això suposa necessàriament tocar l’IVA i l’IRPF. En el segon cas, el dilema és que molta  de la despesa nascuda durant la pandèmia s’han convertit en estructural.

Oriol Puig | PERIODISTA