Sé que us vaig dir que el pròxim article aniria dedicat als pèls masculins, però ho deixarem per més endavant, ja que tinc ganes de fer una reflexió i ara mateix em ve «al pèl». Hem acabat les vacances d’estiu i jo, enguany, he tornat a fer el «Camino de Santiago». Pels que l’hàgiu fet algun cop ja sabeu que es tracta de caminar unes quantes hores al dia i que els motius no tenen per què ser necessàriament religiosos. El cas és que quan et prepares la motxilla has de pensar molt bé com l’omples.

Són molts kilòmetres a fer i el pes que portes a l’esquena et farà patir més o menys. Així que comencem amb la difícil tasca de decidir què volem carregar a la nostra espatlla. Diuen que no hauries de passar del 10% del teu pes així que per les dates vaig escollir: – Una poca de vestimenta en teixit tècnic (transpirable, que el pots rentar cada dia i s’eixuga en un no res!), pensant que pot ploure, en protegir-me del sol, de la fresca de  primeres hores i que puc trobar un rierol on banyar-me! El calçat sabem que és el més important del nostre dia a dia i encara ho és més quan et passaràs unes quantes hores caminant. – Higiene i cura de la pell: tot de pots petits amb el necessari i imprescindible.

Cal destacar la crema solar i la vaselina per evitar les butllofes als peus. – Salut: 1 Paracetamol, 1 ibuprofè i cinta kinesiologica. Taps per les orelles i antifaç per tal de garantir un bon descans! A més de carregador pel telèfon i un llibre. I ara ve el que vaig preparar, però, que sortosament, no va arribar a entrar a la motxilla: – Pinces per les celles, llima d’ungles, suavitzant pel cabell, pijama, «vestidet» per a quan arribi a Santiago sortir a sopar, sandàlies i arracades pel «vestidet», la jaqueteta i la bosseta tan mona també pel «vestidet», pintallavis, «Rimel», tapa-ulleres, perfum… i unes quantes coses més que, bàsicament, hauria carregat durant deu dies per fer-ho servir només el darrer.

El Camino de Santiago m’ha fet pensar en la de coses absurdes que carreguem a les nostres esquenes i una d’elles és dins l’armari! Quantes peces hi tens? Quantes que fa massa temps que no et poses o que potser ni has arribat a estrenar? Quantes peces tenim «per si de cas»… Per si de cas m’aprimo per si de cas m’engreixo… o per si de cas un dia estic convidada a un casament de la casa reial! L’armari és una fotografia que explica la nostra vida. Ordenat, desordenat, amb roba vella o amb coses esperant a ser estrenades! Ple de records, bons i dolents, útils o inútils que carreguem a les espatlles i que fan que patim més o menys el nostre camí diari. Et convido a obrir l’armari i a reflexionar què carregues i què vols deixar de carregar 🙂